un abans de Crist)
el trenta-u de juliol (i no el trenta-un de juliol)
el vostre seient és a la fila u (i no a la fila un).
D'altra banda, la forma un davantdenom pot funcionar com a adjectiu numeral per indicar quantitat: un llibre, trenta-un arbres, etc.
Ara bé, tant un com u també poden [...]
Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
república. Mitjançant, a través de. Hem parlat per telèfon. Me n'he assabentat pels diaris. Agafar algú per les mans, pels cabells. El vaig cridar pel seu nom, i no em va respondre. Li ho vaig fer saber pel criat. M'ho han tramès per l'ordinari. Ho va jurar per la salut del seu pare [...]
Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davantde paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de [...]
Els noms que habitualment es fan servir, en el català del Principat, per anomenar les diverses parts del dia són els següents:
matí (o dematí): és l'espai de temps entre que surt el sol i el moment en què està més alt.
migdia: és la part del dia en què el sol està en el punt més alt.
tarda [...]
construcció darrerament s'ha generalitzat i es troba usada també amb noms i infinitius que no tenen un sentit genèric. Per exemple: temes a debatre, qüestions a tractar. En aquests casos, però, és més habitual la construcció formada per un nom seguit de la preposició per i un infinitiu, o fer servir els verbs [...]
; hamiltonià, hamletià, hegelià, hitlerià...
L'apostrofació d'una hac a inici de mot depèn de si la hac s'aspira. Per tant, en general, s'apostrofa davantde hac, atès que no sol ser aspirada: el partit d'handbol, l'harem, l'hoquei, un comís d'haixix.
En canvi, si la hac és aspirada, no s'apostrofa [...]
es pot pronominalitzar per en quan depèn d'un sintagma preposicional que fa la funció de complement de règim verbal. Per exemple:
Parlaven de les causes de la mort. (i no En parlaven de les causes)
3. Tampoc no es pot pronominalitzar per en el complement del nom que depèn d'un sintagma que ja fa la [...]
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer [...]